Dedicat a estudis sobre la música del canvi de segle XIX al XX, sempre des d'una perspectiva transversal, ha publicat llibres (Los últimos años de Manuel de Falla, Voilà la véritable Manola, Ecos de músicas lejanas...) i articles diversos sobre música i societat. Ha estat col·laborador científic al CSIC, director de l'Archivo Manuel de Falla (Granada) i actualment ho és del Museu Albéniz (Camprodon). Comparteix la recerca amb la docència i amb la crítica musical a “La Vanguardia”.
Johann Nikolaus Forkel a la seva biografia sobre J. S. Bach apareguda el 1802, presenta l’Art de la fuga com “...la intenció de l’autor de demostrar tot el que es pot fer amb un tema de fuga. Totes les variacions son fugues completes sobre un mateix tema, i reben el nom de contrapunts.”. Sabem que Bach hi va treballar durant la darrer dècada de la seva vida i que, malgrat deixar el recull inacabat, es va publicar el 1751, quan encara no feia ni un any de la seva mort. Quines son les claus del seu interès?
Les conferències tindran lloc a la Sala Capitular de la Canònica de Santa Maria de Vilabertran i seran gratuïtes amb l'entrada del dia.