Nascuda a Glasgow, la mezzosoprano Beth Taylor, lloada per les seves “impactant presència”, “coloratura sensacional” i “profunditat fascinant”, està en l'inici d'una important carrera internacional. És la guanyadora del 3r premi del Concurs Wigmore Hall 2019, i guanyadora del prestigiós Premi Elizabeth Connell 2022 per a veus dramàtiques. Ha actuat a la Deutsche Oper de Berlín, l'Òpera de Frankfurt, el Festival de Glyndebourne, l'Opernhaus de Zúric o l'Auditorio de Madrid amb papers com Erda i Primera Norna (Der Ring des Nibelungen), Bianca (Bianca e Falliero), Bradamente (Alcina), Arsace (Semiramide) o Cornelia (Giulio Cesare). És convidada sovint per les sales de concert d'Europa per cantar oratori i cançó. Ha actuat amb conjunts notables com el Dunedin Consort, la Cappella Mediterranea, el Ricercare Ensemble i l'Orchestra of the Age of Enlightenment, i amb notables pianistes com Julius Drake, Jonathan Ware, i l'estrella emergent Hamish Brown.
Nascut el 2006, inicia els seus estudis musicals a Malgrat de Mar. Actualment, estudia amb Peter Thiemann, professor al Conservatori Superior Liceu. Ha assistit també a masterclasses amb Daniel Mitnitsky, Hilel Zori i Gary Hoffman, i durant els últims anys ha participat en els cursos de l'Acadèmia Internacional de Música de Solsona. Ha actuat al Gran Teatre del Liceu, el Paranimf de la Universitat de Barcelona, el teatre i la catedral de Solsona, i a Cervera de la Marenda, entre altres llocs. El juny de 2023 va ser el solista d'una orquestra de trenta violoncels organitzada per motiu de celebració de la diada Pau Casals, dirigida pel mestre Antoni Ros Marbà, i forma part de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. Toca amb un violoncel Laberte del 1921 cedit per la Fundació Pau Casals, un instrument que va pertànyer al mateix Pau Casals.
Blai Bosser Toca és membre de l'OBC, i ha estudiat a l'ESMuC i la Hochschule für Musik Basel. Ha col·laborat amb orquestres com la Tonhalle Orchester de Zúric o la Sinfonieorchester i la Kammerorchester de Basilea. El 2022 va obtenir el primer premi amb el Quartet Spirea a l'Orpheus Competition. Toca un violoncel construït pel seu pare, Jaume Bosser, el 2020.
Nascut a Barcelona el 1997 en una família de músics, va començar a estudiar contrabaix als cinc anys. Va cursar el Grau Superior al Conservatori del Bruc de Barcelona i va continuar la seva formació a la Musikhochschule de Múnic. Va formar part de l'Acadèmia de la Bayerische Staatsoper i de la Symphonie Orchester des Bayerischen Rundfunks. Des de febrer de 2020 és el primer contrabaix de la Bayerische Staatsoper de Múnic, i és el músic més jove a aconseguir la plaça, i col·labora com a primer contrabaix amb altres orquestres, com ara la Mahler Chamber Orchestra i l’Orquestra Utopia. Com a solista, ha tocat amb la Jove Orquestra Nacional d’Andorra, l’orquestra de cambra de la Bayerische Staatsoper i la Kammerorchester de Regensburg. Ha rebut diversos premis, entre ells l’Arjau, el concurs de solistes del Conservatori del Bruc i el concurs Gasteig de la Musikhochschule de Múnic.
Nascut a Navàs, inicia la seva formació musical cantant en la Polifònica de Puig-Reig, el cor de la Facultat de Farmàcia (Universitat de Barcelona) i a l'Òpera de Sabadell. Ha estat guardonat en concursos com Neue Stimmen (2022) i Tenor Viñas (2017), i el 2022 va rebre el Premi de l'Associació Opera XXI com a millor intèrpret. Ha participat en l'Accademia Rossiniana de Pesaro i en el Programa de Joves Artistes de la Staatsoper Unter den Linden de Berlín; actualment és membre fix d’aquest teatre. Ha actuat en teatres com el Gran Teatre del Liceu, el Teatro Real, el Palau de les Arts, el Teatro Campoamor, l'Opernhaus de Zúric o la Festspielhaus de Baden-Baden, interpretant els papers de Papageno (Die Zauberflöte), Dandini (La Cenerentola), Guglielmo (Così fan tutte), Enrico Ashton (Lucia di Lammermoor), Sharpless (Madama Butterfly), Don Giovanni o el Comte Almaviva (Le nozze di Figaro).