Nascuda a Glasgow, la mezzosoprano Beth Taylor, lloada per les seves “impactant presència”, “coloratura sensacional” i “profunditat fascinant”, està en l'inici d'una important carrera internacional. És la guanyadora del 3r premi del Concurs Wigmore Hall 2019, i guanyadora del prestigiós Premi Elizabeth Connell 2022 per a veus dramàtiques. Ha actuat a la Deutsche Oper de Berlín, l'Òpera de Frankfurt, el Festival de Glyndebourne, l'Opernhaus de Zúric o l'Auditorio de Madrid amb papers com Erda i Primera Norna (Der Ring des Nibelungen), Bianca (Bianca e Falliero), Bradamente (Alcina), Arsace (Semiramide) o Cornelia (Giulio Cesare). És convidada sovint per les sales de concert d'Europa per cantar oratori i cançó. Ha actuat amb conjunts notables com el Dunedin Consort, la Cappella Mediterranea, el Ricercare Ensemble i l'Orchestra of the Age of Enlightenment, i amb notables pianistes com Julius Drake, Jonathan Ware, i l'estrella emergent Hamish Brown.
Nascut el 2006, inicia els seus estudis musicals a Malgrat de Mar. Actualment, estudia amb Peter Thiemann, professor al Conservatori Superior Liceu. Ha assistit també a masterclasses amb Daniel Mitnitsky, Hilel Zori i Gary Hoffman, i durant els últims anys ha participat en els cursos de l'Acadèmia Internacional de Música de Solsona. Ha actuat al Gran Teatre del Liceu, el Paranimf de la Universitat de Barcelona, el teatre i la catedral de Solsona, i a Cervera de la Marenda, entre altres llocs. El juny de 2023 va ser el solista d'una orquestra de trenta violoncels organitzada per motiu de celebració de la diada Pau Casals, dirigida pel mestre Antoni Ros Marbà, i forma part de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. Toca amb un violoncel Laberte del 1921 cedit per la Fundació Pau Casals, un instrument que va pertànyer al mateix Pau Casals.
Nascuda a Castro Urdiales (Cantàbria), el 2006 ingressa en el Centre Superior de Música del País Basc (Musikene) i s'especialitza en música de cambra. Becada pels governs de Cantàbria i d'Hongria, el 2011 es trasllada a Budapest, on durant dos anys és alumna a temps parcial de piano i música de cambra, i el 2013 comença el màster d'Interpretació. El 2015 fa el màster en Lied de l'ESMUC, centre amb el qual col·labora com a pianista entre 2016 i 2018. Des de 2011 actua en diverses sales de Budapest, Barcelona, Alacant, Tarragona, Galícia, Ciutat de Mèxic, Bilbao, Santander o Lleó, i en els festivals Life Victoria, Aurora Festival (Estocolm) o Festival Talent Barcelona. Des de 2018 col·labora amb l'artista visual Inés García en els seus projectes Winterreise i Sis cançons populars muntanyeses. Forma duo amb la soprano Mireia Tarragó.
Precís control vocal, dicció clara, musicalitat intel·ligent i l'habilitat d'arribar al cor amb tot el que canta assegura a Christoph Prégardien un lloc entre els més importants tenors lírics del món. Actua regularment amb orquestres d'arreu, incloent-hi les Filharmòniques de Viena i de Berlín, l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera, l'Orquestra del Concertgebouw d'Amsterdam, la Staatskapelle de Dresden o la Gewandhausorchester de Leipzig. El seu ampli repertori orquestral inclou els grans oratoris barrocs, clàssics i romàntics, així com obres del segle XVII (Monteverdi, Purcell, Schütz) i del XX (Britten, Killmayer, Rihm, Stravinsky). La docència és una part important de la vida musical del tenor; des del 2004 és professor de la Hochschule für Musik und Tanz de Colònia i, a més, imparteix regularment masterclasses a joves cantants de tot el món.
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un cor professional creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. Ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment, Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista. Ha estat dirigit per grans mestres com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti i Simon Carrington, i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des del 2010 és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).