Al subsol de la deu d’Aigua Vilajuïga s’hi troba l’espai «Misteri», allà on brolla aquesta aigua mineral natural carbònica natural.
En aquest indret conviuen en harmonia la masia de pedra del 1843 amb edificacions modernistes i magatzems d’aparença autoconstruïda. A sota, no només s’hi oculta el secret d’aquesta aigua única, singular i escassa. A banda dels pous històrics i actuals, s’hi ubica l’espai «Misteri». Una aigua que Ferran Adrià va qualificar de misteri i que mereixia el seu propi espai per poder experimentar amb els sentits.
Una intervenció arquitectònica única i singular en un dels antic pous, que en el seu descens transmet les sensacions d’estar cada vegada més a prop del que la fa tan singular. Un espai dotat d’una acústica tan especial que sembla que estigui fet perquè cada gota i cada bombolla hi tinguin la seva justa nota sonora. Un espai mineral natural, com aquesta aigua que és melodia per al paladar.
Ens trobem, doncs, al poble de Vilajuïga, al peu de la serra de Verdera i en ple parc natural del Cap de Creus, entre camps, muntanyes i mar. Un poble atípic i aparentment normal, de naturalesa distingida, d’efervescència discreta i d’espontaneïtat acreditada, on el quotidià es converteix en extraordinari i la singularitat en normalitat. Un poble, molt poble, orgullós de la seva aigua centenària tan empordanesa com la tramuntana. Tal com raja.